Xavier Trias, com tots els polítics, té un gran defecte, el de buscar més el vot que l'eficiència de les seves polítiques. Si algun dia ha de triar entre una decisió A que comporti una mala gestió, però paradoxalment li generi una intenció de vot més alta, i una de B que sigui una gestió impoluta però que el penalitzi electoralment, sens dubte, sapigueu que escollirà la A. Perquè és un polític, no un tècnic de l'Ajuntament de Barcelona.
El que estan fent els tècnics del cap i casal és aconsellar el nou govern de Convergència i Unió que, si vol unir les dues xarxes de tramvia que hi ha a la ciutat, la millor opció és per l'Avinguda Diagonal, recta, ampla, i la via més curta entre les places de Francesc Macià i de les Glòries Catalanes.
Però Trias és polític i no hi ha manera que entri en raó. El motiu de la seva negativa és ben fàcil: Aquesta opció va ser plantejada pel seu predecessor, el socialista Jordi Hereu, que, com recordem, sentencià el seu govern a la ciutat pel referèndum dut a terme sobre la reforma de la Diagonal, que fou un fracàs absolut i no serví per absolutament res a part de deixar-s'hi un munt de diners.
El projecte s'hagués hagut de dur a terme directament, no consultar-ho, perquè la gent és molt reticent a les obres a prop de casa seva. Però en comptes de plantar cara al problema, Trias fuig i escull una opció A, ineficient, més cara i menys útil per a la mobilitat de l'Àrea Metropolitana, però que el farà sortir del pas sense tacar-se les paperetes.
Aquesta opció és unir els Trams per Urgell, Provença i Cartagena (5'06 km), fent un zig zag horrible per l'Eixample amb un gir molt tancat de Provença a Cartagena, superposant-se per superfície amb la línia 5 del metro i amb les línies 33, 34, 43 i 44 de bus en la seva part central. L'alternativa que proposa, però que a ell personalment no li agrada, i amb raó, és baixar tot Urgell fins Gran Via de les Corts Catalanes, i prendre aquesta direcció Besòs fins arribar a Glòries (5'08 km). Aquesta altra també es superposa amb les línies L1 i L2 del metro i amb tants busos que ni els anomenaré per aquí.
La opció de la Diagonal (3'86 km) no se superposa amb cap línia de bus ni de metro, és la més curta i la més barata, però té un inconvenient. Va en contra del principi de trepitjar l'adversari de qualsevol manera, és a dir, de fer política.
Podeu llegir el mateix article a Política i Conflictes del Món Actual.
Podeu llegir el mateix article a Política i Conflictes del Món Actual.
